Sempre m’ha agradat dibuixar, i suposo que és perquè m’agrada mirar les coses i els espais que tinc al meu voltant i abstraure’m, concentrant-me en aquest fluir entre els ulls, la ment i les mans. Coneixent, informant-me, d’allò que tinc al davant. Dibuixar em dóna l’oportunitat de superposar diverses maneres de veure tot això en un sol pla: les línies, les llums, els colors, les formes, els buits… i sovint miro d’encabir-hi l’activitat que s’hi dona, dibuixant persones, vehicles, animals… el que es mou i que apareix al dibuix de manera accidental i casual, aliè al fet de ser objecte dibuixat. M’agrada també veure com estic cada cop que m’hi poso, quin humor tinc aquell dia, amb què em barallo, sortint o no de la meva pròpia zona de confort, fent proves o anant a un resultat “segur”… I en les sortides de Scketchcrawl pel Moianès, sempre, sempre, tornant a casa amb la sensació agradable d’haver estat davant el paper en blanc, tacant-me les mans, passant fred o calor, i aconseguint un intercanvi molt valuós: havent compartit amb els altres membres del grup els mateixos espais, probablement tenint sensacions molt similars, havent-me meravellat de constatar, un cop més, que les mirades sobre allò que dibuixem són úniques. No hi ha dues persones iguals i per tant no trobarem dos dibuixos iguals. I si a més a més li afegim el bon rotllo del grup, ja hi posem la cirereta al pastís ?
Les trobades de Sketch les organitza el Cercle Artístic del Moianès
