Hi ha tardes en què el típic “acte de networking” amb cadires en filera i targetes a la mà queda directament obsolet. A la Cambra de Comerç de Barcelona, territorial d’Osona, en vam viure una d’aquestes: empreses industrials i de serveis del territori embarcant-se en una missió a la Lluna. Literalment. O gairebé.

Objectius i solucions

En el marc del programa “Impulsem la Indústria”, la Cambra volia una cosa molt concreta: que les empreses no només es coneguessin, sinó que s’hi juguessin una mica la pell. Que sortissin de la seva zona de confort i entressin en un espai on parlar amb algú nou no fes mandra, on compartir reptes reals fos natural i on les connexions que es creessin tinguessin sentit estratègic.

Per això, en lloc de preparar un “acte de networking”, vam dissenyar una missió: Osona 2, la segona base industrial a la Lluna. Cada empresa que entrava a la sala no era només un assistent; era una peça clau d’un sistema que calia construir entre totes. Una tecnologia, un procés, una mirada diferent, una connexió inesperada. Tot sumava.

La dinàmica gamificada començava abans fins i tot d’asseure’s. La narrativa, els materials, la manera d’entrar en contacte amb la resta… Tot estava pensat perquè fos impossible quedar-se al racó mirant el mòbil. Cada grup havia de prendre decisions, resoldre reptes, posar en comú capacitats i imaginar com encaixaven dins d’una base industrial que no existeix (encara), però que parla molt del que necessita la indústria d’avui: col·laboració, mirada de futur i capacitat de fer-se bones preguntes plegats.

Disseny motivacional a través del joc.

El joc no era un afegitó simpàtic per “fer-ho més dinàmic”. Era el motor. Quan converteixes un espai formal en una missió compartida, passen coses curioses: la por de fer el ridícul baixa, les converses esdevenen més honestes i la gent deixa de “presentar el seu pitch” per començar a explorar què pot construir amb qui té al davant. De sobte, allò que esperaves que fos una tarda de targetes es transforma en una tarda de possibilitats.

Des de dins, el que es veia era moviment constant: persones demanant-se ajuda, empreses que mai havien parlat entre elles trobant punts de connexió, idees que passaven dels uns als altres. Des de fora, el que es percebia era una sala amb molta energia, amb aquell punt d’efervescència que només apareix quan la gent s’ho està prenent seriosament… però s’ho està passant bé.

El nostre enfoc per assolir-ho

Una de les claus va ser treballar amb reptes que partien de situacions industrials reals. No era un joc abstracte, sinó un pretext per parlar de coses molt concretes: sostenibilitat, talent, digitalització, nous mercats, aliances possibles. La gamificació, aquí, no era “decoració lúdica”, sinó disseny motivacional: una forma de cuidar com s’activa la participació, com es dona veu a tothom i com es connecten els punts perquè el que passa a la sala tingui continuïtat després.

El vídeo enregistrat per l’equip de Wasp.cat captura molt bé aquesta atmosfera: mirades atentes, somriures mig incrèduls, mans que apunten a plànols imaginaris, grups que celebren petits avanços com si fossin grans fites. És el típic moment en què penses “això, en una reunió tradicional, no hagués passat ni de broma”.


Les fotografies de Marta Tudela, que acompanyen aquesta crònica, posen el focus on cal: en les persones. En com es troben al mig d’un repte, en com comparteixen taula, en com riuen quan una idea sembla una bogeria però acaba obrint una porta nova. Són imatges que expliquen molt bé què passa quan el disseny d’una experiència està pensat per cuidar la relació entre empreses, i no només el programa de l’acte.

Què queda després d’una missió com aquesta?

Més enllà dels contactes i de les dades que cada persona s’endu, queda una sensació compartida: la de formar part d’un ecosistema que es mou. Que pot mirar-se en clau de futur sense perdre els peus a terra. Que entén que la competència existeix, però que la cooperació estratègica és imprescindible.

A Kailacom ens agrada pensar que, quan una sala plena d’empreses entra en “mode joc”, passen coses importants. S’està reconeixent que la creativitat, la curiositat i la capacitat de jugar amb escenaris possibles són competències molt serioses. Sobretot en un context industrial que ha de reinventar-se quasi a cada dècada.

Missió Osona 2 no va ser només una metàfora lunar. Va ser una prova que, quan es dissenyen bé els espais de trobada, el networking deixa de ser una obligació de calendari i es converteix en un accelerador d’idees, aliances i projectes reals.

I això, en un territori industrial com Osona, ja és molt més que una tarda ben aprofitada. És començar a construir, entre totes, la base del que vindrà després.

Altres pàgines:
Pàgina d’aterratge de la dinàmica
Nota de premsa de Cambra de Barcelona