Conceptes interessants sobre l’estat en què ens posem quan juguem: va de mapes mentals, d’entregar-se al present, d’estar en flow, d’admirar la bellesa, d’assumir que els errors són part de l’aprenentatge, connectar amb els altres, en espais on tot és possible…

I no és gens trivial, el joc genera un compromís molt alt en la persona que juga. Si no ho tenim clar, mirem com d’implicats estan els infants quan estan jugant!

Quan parlem de transformació, parlem per exemple de les actuacions que es fan per generar cohesió en els equips, millorar les relacions… i molt més, més enllà de les activitats que es poden proposar en una activitat de Team Building. Posar un mindset nou en un grup social (de treball, d’organització…) pivota sobre el propòsit comú per aconseguir uns objectius nous, adquirir noves habilitats, i això no és fàcil. Si ho desenvolupes des d’una perspectiva lúdica, el marc canvia, però hem de tenir en compte que sovint també lluitarem també amb qui té reticències sobre la utilitat d’aquest tipus d’estratègies gamificades (“serà una pèrdua de temps”, “això no és seriós”, “no ens prendran en sèrio”… aiiii…).

Què ens podem emportar de la xerrada?

Les C més poderoses > Amb el joc creem un Clima de Confiança per Conèixer-nos, Comunicar-nos millor per Compartir, i crear així un clima de confiança… Així creem un cercle virtuós, un espai segur on no seràs jutjat, on fem possible que hi hagi “moments Eureka!”.

Relació del joc amb l’estrés > Qualsevol pot patir un estrés agut en un moment donat. Però quan es cronifica, surten patologies. Com ajuda la gamificació i el joc, com a persones? Quan apel·lem al nostre jo lúdic, la realitat es viu amb un altre filtre. Si activo el filtre lúdic (no és el mateix que “prendre’s les coses a la lleugera”, ojo), em puc mirar les situacions com si jugo una partida, i allò que passa m’impacta de manera molt diferent. Podem evitar el “segrest” de la nostra amígdala, perquè no ens sentim amenaçats. És part de la partida.

El joc ens demana tenir un propòsit, concentrar-nos en el present. I apel·la el nostre jo lúdic, i creatiu. Només un 10% del que el cervell processa és el que ens passa. El 90% restant és el que ens imaginem que passa.

Em quedo també amb una de les frases perla. “Treballar en equip no és el mateix que treballar en companyia.”