Inspiració i Motivació
Com comença una carrera artística? Tot comença amb una profunda motivació i una il·lusió innata per la creativitat, que sovint apareix a la infància. A una edat ja molt primerenca, descobrim el plaer de dibuixar, pintar, modelar i crear (abans fins i tot aprendre a escriure i parlar). Diguem que aquesta iniciativa artística sorgeix de manera estretament relacionada amb el joc. Juguem a ser artistes, i essent artistes, juguem. La fascinació que experimentem per l’art es pot veure influenciada o encoratjada per l’entorn familiar i educatiu, però també pot sorgir amb moments d’inspiració espontània, on la creativitat i el joc lliure es combinen per crear obres inimaginables.
Expectatives i Aspiracions
Ara bé, a mesura que creixem, la societat ens obliga, ens interpel·la, ens insta (per dir-ho amb més delicadesa) a prendre decisions sobre el nostre futur. Tot i les pressions i dificultats, molts joves artistes mantenen el seu interès i segueixen un procés de formació, normalment de forma independent als estudis obligatoris, amb extraescolars o tallers d’estiu, o simplement dedicant-hi hores i veient tutorials a YouTube. Tot i que hi ha alguna excepció, la norma no és precisament prioritzar l’aprenentatge del llenguatge artístic, ni de les seves tècniques i formes d’expressió (llegiu-hi música, pintura, modelatge). És més, és un temps que veiem com es fa més curt a mesura que van passant els cursos. Una llàstima.
Els primers passos de la nostra carrera artística són plens d’expectatives i aspiracions. Molts artistes joves es veuen a ells mateixos triomfant amb reconeixement i èxit, i amb la capacitat de viure de la seva passió. Alguns somien exposar en galeries reconegudes, obtenint validació del “stablishment” del món de l’art. Per a altres, l’aspiració pot ser simplement compartir la feina amb un públic més ampli a través de xarxes socials i plataformes digitals.
Normalment, les expectatives inclouen la cerca d’una identitat artística pròpia. No és un tema fàcil. A mesura que es desenvolupa l’artista, està desitjant que la seva obra reflecteixi la seva visió i estil (de fet, és una demanda o exigència d’aquesta professió). Aquest procés pot ser llarg i ple de reptes (i moltes crisis de personalitat que posen la nostra resiliència a prova), però és fonamental per establir-se al món de l’art. Encara que vist el que hem vist, tinguem en compte per a la reflexió que, al mercat laboral, l’adaptabilitat a diferents estils cotitza a l’alça, sobretot en espais concrets com el desenvolupament de videojocs, la il·lustració, el cinema d’animació…
Però seguim pel nostre camí. Molts artistes no només busquen l’èxit personal, sinó també influir en la societat a través de la seva obra. Volen crear peces que no només siguin estèticament agradables (o que provoquin l’efecte contrari), sinó que també transmetin missatges poderosos i generin conversa i reflexió. Aquesta aspiració moltes vegades va de la mà amb la innovació, cercant sempre noves tècniques i mitjans per expressar-se.
I com a mantra final, és important destacar que les aspiracions artístiques no sempre estan centrades en el reconeixement extern. Per a molts, l’èxit més gran és la satisfacció personal i la realització creativa. La possibilitat de dedicar la seva vida al que estimen, explorar contínuament la seva creativitat i superar els seus propis límits, és la veritable recompensa.
