Quan va ser l’última vegada que vas fer alguna cosa sense un objectiu concret? Sense esperar un resultat. Sense pensar en la productivitat. Sense voler optimitzar res. Potser vas ballar. O dibuixar. Potser vas jugar amb els teus fills (a jocs de taula, de simulació, videojocs…), o vas cantar sota la dutxa, o et vas perdre en una conversa que «no anava enlloc».

I, tanmateix, és probable que aquestes activitats hagin estat més importants per al teu cervell i el teu benestar del que imagines.

Vivim en una cultura que ens ha acostumat a valorar allò que produeix resultats visibles. Però la nostra història com a espècie explica una altra cosa. Molt abans de les empreses, els calendaris o les to-dos, la humanitat ja ballava, jugava, inventava històries i creava música. Aquestes activitats no eren una distracció de la vida: eren la vida mateixa.

L’antropologia ens mostra que totes aquestes activitats han estat presents en pràcticament totes les cultures humanes i no és perquè siguin un luxe, sinó perquè compleixen una funció essencial: reforcen vincles, afavoreixen l’aprenentatge, ens ajuden a gestionar emocions i ens permeten explorar noves possibilitats de de llocs segurs.

La neurociència hi afegeix una capa fascinant. Quan ballem, juguem o participem en activitats creatives, el cervell activa circuits relacionats amb el plaer, la motivació, la connexió social i la flexibilitat cognitiva. Alliberem substàncies com la dopamina o les endorfines, associades al benestar i a la capacitat d’aprendre i innovar. Potser per això moltes de les nostres millors idees apareixen quan deixem de forçar-les.

La creativitat no acostuma a néixer de la pressió constant. Emergeix, agafant-nos desprevingudes, en espais de joc, de curiositat i de presència. En moments en què la ment deixa de perseguir objectius immediats i es permet explorar.

Ballar n’és un exemple meravellós. És impossible ballar en el passat o en el futur. Només podem ballar ara. I aquesta presència plena és, precisament, una de les condicions que afavoreixen la creativitat, el benestar emocional i la connexió amb nosaltres mateixos.

I si deixem de preguntar-nos si aquestes activitats són útils? I si la pregunta és una altra: què passa quan deixem de fer-les? Quina perspectiva, no?

A Kailacom creiem que la creativitat no és només una eina per innovar. És una manera d’estar al món. I, de vegades, tot comença amb un gest tan senzill com jugar, moure el cos o deixar-se portar per la música. Perquè sí.