Aquests dies hem plantat taula al carrer, a Sabadell. La invitació és senzilla: “Posa tres peces a l’àrea del districte que més t’interessa o et preocupa. Verd, groc, taronja o vermell, segons com t’hi sentis.”

Què fàcil es diu i què difícil és aconseguir-ho.

I ho aconseguim amb el projecte que hem fet juntament amb Marinva, per a l’àrea de Participació ciutadana de l’Ajuntament de Sabadell. L’objectiu: que la gent del carrer sàpiga què són els Consells de Districte i pugui expressar, de tu a tu, quins temes la mouen: Salut, Educació, Medi Ambient, Mobilitat, Serveis Socials, Espai Públic, Seguretat.

La pregunta que ens vam fer en el disseny era “la del milió”: com aconseguim que diferents franges d’edats s’aturin, escoltin, entenguin i es prioritzin la política municipal, un dia qualsevol, quan estan camí de fer altres coses? La resposta no podia ser una enquesta ni un formulari. Havia de ser una invitació a un joc ràpid i efectiu.

Un joc dicotòmic, per ajudar a prioritzar en la presa de decisions. Tres peces per persona, quatre colors per graduar intensitat, set àrees per triar. I al final de la sessió, les columnes que queden sobre les bases són un gràfic tridimensional en temps real: l’alçada et diu quanta gent s’ha posicionat sobre un tema; la combinació de colors, com d’intensament. Una enquesta viva.

El que m’emporto d’aquests dies és la mirada de la gent quan s’acosta a la taula. 

  • Primer amb una certa desconfiança (“què veneu?”). 
  • Després amb curiositat (“això què és?”). 
  • Després amb implicació (“doncs miri, a mi el que em preocupa és…”). 

Al final, una reflexió ràpida: “no m’havia parat a pensar-ho”. Aquest recorregut, del desinterès a la implicació en tres minuts, és exactament el que els dissenyadors motivacionals perseguim.

No és que el LEGO sigui màgic. És que demana les mans. I quan les mans juguen, el cap s’obre.

Gràcies a Marinva per la confiança, i un reconeixement per a l’Ajuntament de Sabadell, que ha apostat per formats que activen de debò.